Ben situats en el dialecte central, l’autor d’aquesta breu monografia remarca els aspectes més destacats d’aquest parlar de transició entre el català del sector de Vic i el de la zona dita gironina. Vist, però, en la perspectiva que ens dóna la nostra llengua històrica, i per bé que la descripció no és exhaustiva, els resultats obtinguts en la recerca probablement justifiquen la classificació que l’autor proposa i, doncs, l’adscripció del parlar de Collsacabra a una àmplia zona del català central del nord on són dominants certs trets lingüístics de tipus septentrional que sovint, traspassant la frontera política, s’enfilen fins al dialecte rossellonès. Encara que moltes de les dades que presenta l’autor les ha obtingut per mitjà de la conversa i dels qüestionaris de rigor, en aquesta monografia es recullen igualment dades recollides pel Grup de Recerca Folklòrica d’Osona, i tampoc no hi manquen, com veureu, referències molt sovintejades a les monografies publicades per Domínguez i Monturiol, l’any 2001, per a la Garrotxa, i per Carme Vilà, l’any 1989, per a la plana de Vic. S’hi troben, també, referències als textos i les investigacions, molt valuosos, de Miquel Banús i Jordi Sanglas, autors locals, a qui es dedica el llibre.
