Josep Pedrals (Barcelona, 1979) és un dels pocs professionals de la poesia que deuen quedar al món, si més no al nostre, on els qui viuen d’aquest art més que marginal es poden comptar amb els dos dits d’una única mà. És responsable, amb Ferran Garcia, dels dimecres poètics a l’Horiginal, que han convertit aquest espai en un temple on es cou i genera i es propaga gran part del brou poètic que habita o transita per Barcelona. Ha recitat per tots els racons de casa, de l’estat i del planeta, i ha publicat: Els buits enutjosos (1999), Escola Italiana (2003), “És un poema” (dins Qui no mereix una pallissa, 2005), Eclosions (amb fotografies d’Ester Andorrà, 2005) i El furgatori (2006) i En l’Ai, adéu! (amb il•lustracions de Marc Torrent, 2006). Com a músic, però sense deixar de ser poeta, ha publicat el llibre-disc En/doll (amb Guillamino, 2007), El motí (cantata sobre pirates per a infants, amb música de Josep Vila Casañas, 2007) i és veu, clarinet, compositor i lletrista d’Els Nens Eutròfics (Esquitxos ultralleugers, 2009).
El romanço d’Anna Tirant és l’exhibició d’una obra literària i el seu propi procés creatiu. Conté, per tant, una novel·la versificada, que narra les peripècies d’Anna Tirant, i les converses, passejades per Barcelona, que l’esforç d’una autoria compartida (entre Josep Pedrals i Quim Porta) va requerir. Amb el ritme dramàtic d’una tragèdia grega, el virtuosisme barroc dels poemes de Pedrals torna a brillar, il·luminat per la gran categoria intel·lectual d’uns magnífics diàlegs.
