El bienni 2010-2011, sota l’auspici de la Institució de les Lletres Catalanes,es va celebrar l’Any Maragall, que commemorava els cent anys del naixement del poeta i els cent cinquanta de la seva mort. En aquest marc institucional, la Universitat de Barcelona va promoure la celebració del I Congrés Internacional Joan Maragall per tal de facilitar la trobada d’especialistes i estudiosos per intercanviar i posar al dia els estudis biogràfics, històrics, filològics i crítics sobre Maragall i, d’aquesta manera, situar-lo amb major justesa dins la història contemporània i establir noves vies d’anàlisi i de lectura per al futur. Per a l’organització del Congrés es va comptar també amb Acción Cultural Española i amb la col·laboració no només imprescindible i fora de qüestió, sinó també, com no podia ser d’altra manera, eficaç i cordial de la Universitat Autònoma de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra. El dia 28 de setembre de 2011, a la Universitat de Barcelona, es van llançar els daus. I durant els dies següents, 29 i 30, es van anar succeint conferències, ponències, comunicacions, diàlegs, taules rodones i debats entorn de l’obra de Maragall. Gairebé totes aquelles intervencions es publiquen en aquest llibre. Per a l’ocasió, les conferències d’inauguració i de cloenda van ajudar a situar Maragall en la Catalunya i en la poesia del seu temps; i les quatre àrees temàtiques generalistes, no tancades ni excloents que es van establir, van oferir joc suficient per donar la paraula a velles i noves veus sobre Maragall, escoltar-les i comprovar fins a quin punt es podia parlar de renovació i de futur en la lectura del poeta. Així, sota l’enunciat Una literatura entre l’art i la música es van aplegar intervencions sobre muntatges teatrals, la relació de Maragall amb les arts plàstiques i amb la música. Dins de l’apartat Poesia versus poètica es van incloure aproximacions hermenèutiques i d’intertextualitat; d’ecdòtica i de traduccions de i sobre la seva obra. Sota el rètol Pàtria i ciutat en Maragall, es van recollir les col·laboracions sobre els aspectes ideològics i civils de la seva obra. Finalment, la recepció de l’obra de Maragall de la seva mort ençà va quedar definida pel rètol Maragall després de Maragall. Tant de bo que tot plegat no hagués estat únicament un deute acadèmic o un compromís civil més, sinó que hagués servit per restituir Maragall al lloc d’on no se l’hauria d’haver allunyat mai, al costat dels seus coetanis: Matisse, Klimt, Van Gogh, Rusiñol o Gaudí; Gide, Valéry, D’Annunzio, Nietzsche, Rilke, Conrad, Shaw, James, Maeterlinck, Unamuno, Marinetti o Wharton; Freud, Russell o Bergson; Einstein; Satie, Debussy, Ravel o Mahler.
