VES A PRENDRE LA PASTILLA

El món és un gran manicomi per on tanscorre la vida. Ingressos, estades, eixides... D'una manera o d'una altra, tots hi transitem, amb les nostres maletes plenes de disfresses, els nostres desitjos amagats i les nostres cabòries repetides.
Un mosaic àcid del món actual, tan marcat per les noves tecnologies, on bojos i assenyats disputen a la frontera de l'enteniment, definitivament trencada, i cerquen amb desesper escapar de la pròpia solitud: veus per no perdre's, referents per ubicar-se, plaers per divertir-se, mirades per reivindicar-se...
En definitiva, no som més que pobres d'esperit -o bojos irrecuperables- a la cerca de les rares engrunes de màgia que ens permeten molt de tant en tant sortir dels parèntesis del tedi, i realitzar-nos i levitar entusiasmats durant uns segons, per caure tot seguit sense remei, amb sort si de tot això en queda a penes una veu.