ROMANÇ D'EVAST E BLANQUERNA

Al “Romanç d’Evast e Blaquerna”, enllestit a la ciutat llenguadociana de Montpeller, llavors pertanyent al Regne de Mallorca, vers el 1283, Ramon Llull hi construeix un relat extens i sostingut, el més proper que va compondre al que avui considerem una novel·la. Hi narra la biografia exemplar del seu protagonista, Blaquerna, des del seu naixement en una família burgesa benestant fins a la seva digna i contemplativa senectut. Al llarg de les cinc parts de què està compost el llibre, dedicades a cinc estaments diferents, Llull ens hi ofereix una àmplia panoràmica de la vida a l’edat mitjana. Blaquerna, en el seu intens i activíssim periple vital, recorre els diversos estaments reformant-los i afavorint que la humanitat s’allunyi de l’error, i arribarà a ser escollit papa. Des d’aquesta posició establirà les bases de la reforma del conjunt de la cristiandat i, en el fons, de la humanitat completa. L’èxit de les seves reformes li permet retirar-se ja en la vellesa, en un eremitori, on redacta en la ficció un dels llibres més remarcables de tota la literatura medieval europea: el “Llibre d’amic i amat”. Llull va dur a terme la novel·la més ambiciosa que mai s’hagués escrit fins aleshores. Ho era pel seu plantejament argumental i ho va ser per la seva realització narrativa. El que volia fer era una novel·la total: una ficció que donés raó d’allò que és primordial en la vida individual i col·lectiva, amb la voluntat de construir una obra que pogués interessar a tota mena de públics.