MANS, CÒDOLS, EL CEL

El llibre té un rerefons religiós, de comunió. Està amarat de records d02019;infantesa o d02019;adolescència, de la relació amb els pares, de la iniciació a la vida i de l02019;aprenentatge permanent.
Tot hi són provatures: el coneixement de la història 02013;la personal i la universal02013;, l02019;impacte de l02019;art 02013;també de la lectura i l02019;escriptura02013;, la meditació sobre la quotidianitat, el dolor per les pèrdues 02013;encara que al final la mort, la més punyent, és companyia02013;, el diàleg amb altres poetes, els viatges 02013;que ho són cap enfora i cap endins02013;, la imaginació 02013;espacial i pictòrica02013;, l02019;amor per una casa que té existència en el record, la denúncia del règim patriarcal, el diàleg entre cultures, el jo que s02019;emmiralla en el tu...
Tot plegat, un despullament dels mots subratllant-ne la claredat simbòlica: el vestit blau, el còdol sense dents, el banc de les mirades...