RES NO ÉS SAGRAT, TOT ES POT DIR

"No hi ha ni bon ni mal ús de la llibertat d'expressió, només n'hi ha un ús insuficient". L'afirmació de Raoul Vaneigem dóna el to d'aquest assaig dedicat a la llibertat més bàsica de l'ésser humà. Un text sense concessions per a defensar una llibertat que, segons ell, no ha d'estar sotmesa a cap limitació política, moral o jurídica. Contra les veritats-santuari i els secrets d'Estat, contra les lleis sobre la calúmnia, el racisme i la pornografia, l'autor considera que l'estupidesa i la ignomínia només es poden combatre i vèncer si es treballa per fer desaparèixer les condicions que les fan possibles. Vaneigem afirma fort i clar: "Autoritzeu totes les opinions, nosaltres sabrem reconèixer les nostres, les combatrem i aprendrem a anul·lar la força d'atracció del mal. (...) Les combatrem mitjançant l'única crítica que pot eradicar-les: pensant per nosaltres mateixos..." L'aposta per l'ús il·limitat i absolut de la llibertat d'expressió significa, per Raoul Vaneigem, que les persones han d'aconseguir sortir a la fi de la minoria d'edat i de la dependència per tal de retrobar-se en la seva plena humanitat.