DESORDRE DELS COSSOS, EL

«Maleït desordre. No hi ha escapatòria, Paula. Els cossos emmalalteixen, les persones es moren, les relacions s'acaben i les flors se't panseixen. Això és així. I punt. Puta entropia. Per què m'expliques aquestes coses, Sof?» El desordre dels cossos ens presenta el recorregut vital d'una noia marcada per un gran enigma familiar. Mentre veiem l'evolució de la protagonista, ens sorprenem amb les sentències dels seus amics propers i també ens emocionem amb les experiències, sobretot, de les persones que l'envolten en el seu entorn de treball en un centre de drogodependències. En aquest camí, ens hi acompanyen una banda sonora especial, que ha marcat els seus records i que ens transporta a referents musicals compartits, i les seves flors, que -tot i que una flor no fa estiu, ni dues primavera- ens retornen d'alguna manera a l'ordre de la natura.