MEVA CAMBRA MÉS ESTIMADA, LA

La meva cambra més estimada és una apassionada evocació de la biblioteca de Carmelina Sánchez-Cutillas, aquella habitació pròpia per a poder escriure novel·les o poemes, evocada per Virginia Woolf. En la seua bilbioteca, Carmelina va escriure no sols els seus poemes i l’exitosa Matèria de Bretanya, sinó un bon grapat de treballs d’investigació relacionats amb la història i la literatura valencianes, la vessant més desconeguda de la seua obra. Bastaria, per tant, recórrer els prestatges d’aquella biblioteca per descobrir les fonts d’inspiració, les influències, però també els dubtes i els entrebancs d’una escriptora inoblidable.

La meva cambra més estimada tracta d’evocar, amb l’ajuda de les pròpies paraules de Carmelina i d’un grapat de testimonis, imatges i records, un lloc concret, personal i íntim, com va ser la biblioteca de l’autora, ressaltant-ne la importància en la seua obra i esbrinant, entre els llibres pertanyents a la Matière de Bretagne de Jean Bodel, els camins que conduiren a la meravellosa i màgica Matèria de Bretanya.