FICCIONS 2018-2020

Matrioshka
Què passaria si la nostra societat occidental no s’hagués estructurat des d’un punt de vista masculí des del seu orígen? Com funcionaríem en comunitat? I si ho imaginem?
Matrioshka pretén ser un viatge col·lectiu a través de diferents dones vilipendiades de la història per tal d’analitzar i canviar els patrons que les van fer ser tractades així.

Latituds
Som l’any 2095. El món ha canviat. Tan sols queden els humans i les mil màquines que han hagut d’inventar per continuar vivint a un planeta que fàcilment arriba als 90 graus. Un grup d’adolescents (Júlia, Àgueda, Efrem,Lina, Marta i Guille) viatjaran fins a diferents punts clau de la història per entendre com hem arribat a aquestes condicions tan tristes.

Antàrtida
El punt de partida de la peça és una investigació que duen a terme de manera paral·lela universitats d’Europa i dels Estats Units d’Amèrica, amb alumnes de centenars d’instituts, sobre l’ús de les noves tecnologies entre els adolescents i la dependència que els genera. Els alumnes protagonistes seleccionats romandran tancats al centre d’investigació durant sis dies, sense tauletes tàctils ni telèfons mòbils que els connectin amb l’exterior.

Cors d’aigua
Cors d’aigua és l’aventura de Kala, una jove refugiada que emprèn un viatge de Síria cap a Europa, on veurà les diferències entre el món occidental i el seu país, la situació diferent de les dones… Kala no viatja sola, i per això tindrà moltes coses per aprendre de les companyes i dels companys. L’objectiu de l’obra és reivindicar la pau i l’amor que falta.

Desaparició (no) accidental d’uns joves
Desaparició(no) accidental d’uns joves és una peça que jo col·locaria dins de les noves dramatúrgies. Un text inacabat. Un text per estripar. Un text per començar a crear en col·lectiu. Una narració amb moltes veus, amb una presència brechtiana que l’acompanya. Juvenil i adulta. Un cant i un crit. Un crit a la dissidència pedagògica.