PRÀCTICUM DE PSICOLOGIA MÉDICA (I)

La comunicació no verbal en els pacients. Actualment, existeix un interès creixent per incloure l?adquisició de competències interpersonals i comunicatives en els programes de formació de professionals sanitaris amb l?objectiu de millorar els diagnòstics, les orientacions terapèutiques, la utilització dels recursos i la satisfacció dels pacients, entre d?altres. Aquesta monografia se centra en una part del procés comunicatiu professional sanitari-pacient, concretament en la comunicació no verbal dels pacients. El primer apartat proporciona una introducció a la comunicació no verbal. Se?n descriuen les funcions principals, els diversos components (mirada, gestos i altres moviments corporals, postura, etc.) i s?expliquen algunes formes d?influència de la comunicació no verbal en la verbal. El segon apartat es dedica a l?expressió facial, considerada un dels components principals de la comunicació no verbal i de la comunicació d?estats emocionals. Es comenten les diverses dimensions que formen el concepte d?estat emocional i es detallen les expressions facials característiques de sis emocions bàsiques. En la tercera part es fan algunes consideracions sobre la interpretació de la comunicació no verbal. Es tenen en compte factors com el tipus d?emoció; el context; l?estat emocional del receptor; les expectatives, atribucions i creences sobre l?estat emocional; les diferències culturals i individuals i la reactivitat emocional. L?últim apartat està dedicat als aspectes pràctics i recull els objectius generals i específics així com també una descripció de cadascuna de les sessions que configuren el pràcticum.

Elements comunicatius en l?entrevista mèdica. Les avaluacions de l?activitat sanitària en els darrers anys han fet palesa la necessitat d?una comunicació més eficient i personalitzada que tingui en compte tots els aspectes implicats en la interacció entre usuaris (pacients i famílies) i professionals de la salut. Alhora, nombrosos estudis de metodologia rigorosa han demostrat els beneficis d?una adequada formació en comunicació sobre els resultats clínics i la satisfacció tant de pacients com de professionals. Aquest conjunt de circumstàncies fa que sigui fonamental la incorporació de competències de comunicació en la formació dels futurs professionals de la salut. Aquests apunts persegueixen oferir una revisió general de les principals característiques de les entrevistes clíniques com també de les habilitats de comunicació bàsiques que poden facilitar la feina als professionals tot fent-la més gratificant.

Beatriz Molinuevo Alonso és llicenciada en Filosofia i Ciència de l?Educació, secció de Psicologia, per la Universitat de Salamanca; màster en Psicologia Clínica, Legal i Forense per la Universitat Complutense de Madrid; i ha obtingut el Diploma d?Estudis Avançats per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). En l?actualitat, és professora associada de la Unitat de Psicologia Mèdica de la Facultat de Medicina de la UAB i psicòloga clínica en pràctica privada.

Joan de Pablo Rabassó és doctor en Medicina per la Universitat de Barcelona, especialista en Psiquiatria (Programa MIR, formació a l?Hospital Clínic de Barcelona), professor associat del Departament de Psiquiatria i Psicobiologia Clínica de la Universitat de Barcelona i cap de Servei de Psiquiatria al Servei de Psiquiatria de l?Institut Clínic de Neurociències de l?Hospital Clínic de Barcelona.