TERRA D'ARTANA, LA

L’any 1229 Jaume I, comte de Barcelona, va arribar a al-Jaza’ir
al-Sharqiya, les illes orientals d’al-Àndalus, acompanyat de
magnats, cavallers i soldats. El desembre d’aquell any, les
tropes catalanes van entrar a Madina Mayurqa i, al llarg del
segu¨ent any, van ocupar tota l’illa.
Els conqueridors van trobar a Mayurqa una societat que
s’havia establert a les illes feia segles i que s’havia organitzat
en comunitats rurals assentades per tot el territori. Les hosts
catalanes van irrompre violentament en aquesta societat:
van assassinar i capturar persones i van saquejar tot el que van
trobar. La conquesta catalana de Mayurqa representa, doncs,
un tall brutal en el fi l de la història d’aquella societat.
La població anorreada va deixar, com a empremta més visible
en el terreny, els seus espais de treball, fragments dels atuells
que utilitzaven i els noms dels seus assentaments, recollits
en la documentació dels conqueridors quan en feren
el repartiment com a botí de guerra. És el testimoni d’aquestes
comunitats pageses i, a través d’ell, hem intentat reconstruir
com va ser aquella societat per donar-li el seu lloc a la història
i fer evident la destrucció de què va ser objecte.
L’objectiu principal d’aquest estudi és reconèixer els
assentaments andalusins del guz’ de Yartan, un dels tretze
districtes administratius en què es dividia Mayurqa en
el moment de la conquesta feudal, i entendre la lògica de
la seva organització i distribució en el territori.