Raymond Roussel (París, 1877–Palerm, 1933) és un d’aquests personatges extremament singulars que passen pel seu segle deixant un rastre d’influència, admiració i desconcert, i que defuig etiquetes i adscripció a corrents estètics per la inclasificabilitat de la seva obra. Prestigiós escaquista, músic, dramaturg, novel·lista i poeta, va despertar l’entusiasme dels textualistes, surrealistes, patafisics i els membres del grup OuLiPo, així com de figures del nouveau roman i la nouvelle critique, moviments a què no va voler pertànyer mai.
Autor, entre d’altres, de Impressions d’Àfrica (1910), Locus solus (1914) o Comment j’ai écrit certains de mes livres (1935), ens sorprèn amb aquest experiment immens de poema llarg on un cop es comencen a obrir parèntesis el lector es podria perdre en una experiència d’altíssima literatura que Jordi Vintró (Barcelona, 1943, extremament singular poeta, també) ha convertit en una obra cim, no ja de la traducció al català, sinó de la creació poètica en la nostra llengua, reblant el clau amb un magistral aparat de notes que serveix de guia per no perdre’s del tot en la grandesa dels dos textos, acarats per primer cop a color i amb parèntesis, fent d’aquesta edició la més propera, fins el moment, a la voluntat de l’autor, i la que fa el text més accessible al lector.
Noves impressions d’Àfrica és un llibre dels més singulars que existeixen, i està cridat a continuar-ho essent perquè tot altre llibre concebut amb els mateixos principis no podrà ser mai sinó una mera imitació.
Premi Ciutat de Barcelona a la millor traducció 2015
