Aurélia Lassaque (França, 1983) ha trobat la seva expressió poètica tant en francès com en occità, llengua de la qual ha esdevingut una de les principals representants en festivals d’arreu del món. Pel seu interès per la doble dimensió oral i escènica de la poesia no ha deixat mai de col·laborar amb músics, videoartistes i amb el món de la dansa, convertint els seus recitals en veritables encontres entre paraula i cant. És una defensora a ultrança de la diversitat lingüística i ha portat a terme aquesta tasca com a consellera literària del Premi Ostana d’Escriptura en Llengua Mare, a Itàlia, o el festival Paroles Indigo, a Arles.
El seu darrer poemari, En quête d’un visage (A la recerca d’un rostre), també publicat per Éditions Bruno Doucey, és un diàleg que es mou als límits de la poesia i el teatre. També ha publicat un grapat de llibres d’artista, els darrers dels quals són: La Ronda del fènix – La Ballade du phénix, amb il·lustracions d’Éric Meyer (Éditions de la Lune bleue, 2012); D’aucèls sens cara – Des oiseaux sans visage (Éditions Les Monteils, 2013); Connivences 1, amb Zingonia Zingone i l’artista Robert Lobet (Éditions de la Margeride, 2016); Connivences 4, amb Rolando Kattan, Víctor Rodríguez Núñez, René Pons i Robert Lobet (Éditions de la Margeride, 2017).
Pour que chantent les salamandres, editat en occità i francès, ha estat traduït a l’anglès, l’hebreu, el noruec i l’holandès, amb una càlida acollida de la crítica en mitjans com The Guardian, Al Araby Al Jadeed o Haaretz Daily.
