CENDRES A ESTÓS

Andreu Subirats Aleixandri (Tortosa, 1968) ha publicat els llibres de poesia L’ull entorn (LaBreu Edicions, 2006) i Galtes de perdiu (LaBreu Edicions, 2012). També ha traduït Les Balades de Françoin Villon (LaBreu Edicions, 2010. Premi Mots Passants de traducció 2011) i Els Paradisos artificials de Charles Baudelaire (Días contados, 2014). Juntament amb els músics Diego Burián i Roger Blàvia van enregistrar i publicar el cd On vas a peu (RP.Producer, 2013). Viu a Sants i passa temporades a la Fresneda, al Matarranya.

Cendres a Estós és un llibre que parla de l’amistat i del dolor que provoca la pèrdua de l’amic i la desesperació de la mort. Després d’un obligat silenci i una paràlisi gairebé irreversible del llenguatge, les idees de l’ànima renaixen en forma de poemes pouats en les regions més fondes del sentiment i la raó. Aquesta elegia catàrtica sembla dictada per una força més alta i pregona que, fins i tot, desdibuixa l’estil i la persona de Subirats i mostra, gairebé, un natros poètic, que impregna els versos d’una veu coral i clàssica, en el sentit més literal de la paraula, tal com se’ns mostra en la tragèdia grega. El llibre està dedicat a Felipe Osanz Sanz (Vinaròs 1968-2012), hel·lenista de formació, director de cinema, traductor i amic de l’autor. Cendres a Estós va precedit per l’Elegia de Vinaròs, un sentit plany i una profunda reflexió, en forma d’hexàmetre vernacle, sobre la memòria i l’amistat, el temps i l’amor.