MIQUEL DE PALOL és poeta, narrador i assagista. Ha publicat, d’entre més d’una vintena de llibres de poemes: Delta (1973), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), El Sol i la Mort (1996), Nocturns (2002), Aire amb Cel de Fons (2012) i Dos Cors per una Bèstia (2015). Destaquen les novel·les: El Jardí dels Set Crepuscles (1989), El Legislador (1997), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Un Home Vulgar (2006), El Testament d’Alcestis (2009) i Què! Estampes d’un dependent filòsof (2017); i els assajos: La Poesia en el Boudoir (2003), Els Proverbis (2003), Dos Poetes (2006) i Meditacions des de Catalunya (2011), tot, però, material constitutiu d’un únic i fascinant univers creatiu arquitecturitzat a partir del concepte del punt de vista i del «joc» de la fragmentació com a punt de partida d’un relat narratiu, poètic i de pensament que el situa com la veu literària catalana més potent del nostre temps, tal com se’l reconeix a França i als altres països on ha estat traduït i tractat com un dels grans de la literatura occidental.
Amb Alguns paisatges Palol amplia aquest univers poètic que, tot enllaçant i interrelacionant-se amb el narratiu, ens ofereix un Palol sense la disfressa o l’alteritat dels personatges per assaltar, des d’una subjectivitat literària, els conflictes de les relacions amb l’entorn, amb l’ésser estimat o amb un mateix i els conflictes inevitables a què porta el simple fet de ser.
