JOSEP BARCELO I EL ROBATORI DE SANT JAUME

Els anys 1854 i 1855 foren altament significatius en la història social del nostre país; la introducció en el ram del tèxtil de maquinària anglesa d última generació, va comportar la multiplicació de l atur a Barcelona, sobretot al Raval, on hi havia la més gran concentració de factories de fil i teixits. En el primer d aquells dos anys, una epidèmia de còlera delmà la població, de manera especial la treballadora, durant la qual moriren 5.657 persones, es a dir, un 3% dels components de la ciutat. Tot plegat traspassà el proletariat des d una aguda precarietat a una profunda misèria. Josep Barceló i Cassadó, elegit membre capdavanter de l Associació de Filadors de Barcelona, assumí la insurrecció del seu estament, al qual s hi afegí bona part de treballadors contra aquella situació que venia donada «pel progrés», amb la primera vaga general. Burgesia i autoritat militar màxima ordiren un pla contra Barceló que el va dur al patíbul, executant-se un veritable crim d Estat.