En aquest escrit, els autors volem oferir els textos matemàtics més notables de l’insigne amateur Pierre de Fermat. Després d’haver enriquit el català amb la traducció de la Géométrie de René Descartes, calia seguir la tasca amb el matemàtic francès —en certa manera, un contrapunt del genial filòsof— més notable del segle XVII, Pierre de Fermat. L’obra —que hem dividit en cinc capítols— abraça tota la matemàtica de l’època que li tocà viure. S’inicia amb l’estudi de la geometria clàssica amb la reconstrucció dels llocs plans i sòlids d’Apol•loni, un text del qual oferim alguns resultats perquè és clau per a entendre el moment històric i l’evolució del pensament fermetià. Segueixen els textos de geometria cartesiana —de la qual és coinventor—, que, d’alguna manera —encara que sigui difícil d’escatir com—, neix de l’evolució del pensament de Fermat forjat en, i amb, la reconstrucció dels llocs. Seguidament, ens endinsem en el càlcul diferencial —en Fermat, mètode de màxims i mínims i d’adigualació—, en el qual competeix amb els matemàtics més notables del moment. També analitzem els seus treballs sobre quadratures i determinació de longitud de les corbes —de profunditat teòrica notable—, malgrat que, amb les aportacions de Newton i Leibniz, quedin relegades a l’anàlisi històrica. Els dos capítols darrers fan referència a dues aportacions molt notables: el primer, al naixement de la incipient teoria de la probabilitat, que trobem recollida a l’epistolari que manté amb Blaise Pascal, amb qui fou coinventor d’aquesta branca de la matemàtica. El segon capítol —que clou l’obra— presenta els textos clau dels estudis aritmètics de Fermat, els quals, amb les aportacions d’altres matemàtics francesos i anglesos de l’època, van iniciar un camp d’estudi novell que trobà un ressò indiscutible en Leonhard Euler, Adrien-Marie Legendre i Carl Friedrich Gauss, i conduí a la potent teoria de nombres dels segles XIX I XX. El nostre interès ha estat, en tot moment, fer que els textos de Fermat fossin entenedors per a un sector ampli de lectors, interessats en el tema. Per aquesta raó, hem farcit l’obra de notes a peu de pàgina i l’hem dotat d’una introducció ad hoc de cada capítol. El text acaba amb una cronologia de la vida de Fermat i amb una llista de les obres matemàtiques més notables. Esperem —i desitgem— haver contribuït a enriquir el català i, alhora, haver proporcionat, a tots els qui estimem la matemàtica, un text d’aprenentatge sobre com s’intueix la matemàtica, com evoluciona i com són els límits que cada moment històric li imposa.
