PAISATGES DESPRÉS DE LA BATALLA : GEOGRAFIES DE LA CRISI IMMOBILIÀRIA

Frederic Engels ja explica el problema de la “gentrificació” i l’expulsió de les famílies pobres de determinats barris i l’encariment dels habitatges perquè en tals condicions “la indústria de la construcció troba en l’edificació de cases de lloguer elevat un camp d’especulació infinitament més favorable, i solament per excepció construeix cases per obrers”. Els autors d’aquest assaig assenyalen, seguint a Harvey, que la crisi de l’habitatge, amb els consegüents desnonaments, no deixa de ser un procés de despossessió del capital de les classes populars. Tornaríem amb Engels que tot el tema de l’habitatge deu ser una conseqüència del mode de producció capitalista. Aquest treball demostra la rellevància d’incorporar la dimensió territorial en l’estudi de la crisi immobiliària. Permet donar llum a les desigualtats entre barris, municipis i regions, tot identificant les pautes territorials i les lògiques socioeconòmiques que expliquen les lògiques de la crisi immobiliària, que estudis basats en estadístiques agregades i no territorialitzades ometen, oblidant una part central en la comprensió del fenomen.