CONTACTE I CONTRAST DE LLENGÜES I DIALECTES

Tal com reflecteix el títol, aquest llibre s’ocupa de diversos aspectes de la relació del català amb les llengües veïnes (castellà, aragonès, occità), siga per contacte, siga per contrast. Les seues pàgines il·lustren, entre altres aspectes, la interferència amb el castellà a través d’estudis sobre l’adopció i/o adaptació del fonema /x/ en els dialectes catalans (tipus navaca, navaixa, navaja), subratllen la importància de la presència aragonesa en l’àmbit valencià enfront de les imaginàries traces mossaràbigues (tema que s’il·lustra amb gemecar) i demostren la densitat dels occitanismes
del rossellonès, entrats de bona hora i dels quals, encara, s’elaboren criteris per a identificar-los. D’altra banda, el contrast entre català i asturià, i català i gallec permet visualitzar les concomitàncies i discordances entre aquests sistemes lingüístics comparats. Aquesta obra és un complement imprescindible de les monografies que Joan Veny ha dedicat a la història de la llengua catalana i, en concret, a la dels seus dialectes.