SALMORRA

«Era inimaginable preveure la transformació que sofriria Barcelona en el futur. Els estrangers que la
visitaven es podien comptar amb els dits de la mà. Ni la Sisena Flota, ni l’Ava Gardner encara no havien
desembarcat. El Borbó, Juan Carlos, futur rey de las Españas, era un adolescent mentre la mòmia de la
seva rebesàvia descansava a l’Escorial, després del seu llarg exili a París.
»Ai! Aquest Prim, sabia de quin peu calçaven els Borbons. I el net d’ Isabel, Alfonso XIII, quin pájaro!
Aquest també està enterrat al panteó de Los Reyes del Escorial. ¡Si que va cara la carne de gallina!,
exclamava aquest reietó quan li van demanar calés per pagar el rescat dels soldats que tenia com a
hostatges Abd el-Krim, líder dels rifenys, després de la derrota d’Anual, on van perdre la vida més de
15.000 soldats espanyols. El 14 d’abril del 1931, la República el va fotre fora d’ Espanya, i com deia
Unamuno, no per anticonstitucional, sinó per lladre. Es va exiliar a Roma, no a París com la seva àvia. I
la proposta de l’Anselmo que jo anés a treballar precisament a París m’atreia molt, tant que no m’ ho
vaig pensar dues vegades». (JORDI SUGRANYES)