L’aparició editorial d’una monografia dedicada a un conjunt eclesiàstic i arquitectònic tan rellevant com va ser, i encara és, la canònica de Santa Maria de Besalú probablement despertarà l’interès dels investigadors i la curiositat dels lectors familiaritzats amb la cultura medieval a Catalunya. Si...
L’aparició editorial d’una monografia dedicada a un conjunt eclesiàstic i arquitectònic tan rellevant com va ser, i encara és, la canònica de Santa Maria de Besalú probablement despertarà l’interès dels investigadors i la curiositat dels lectors familiaritzats amb la cultura medieval a Catalunya. Si l’estudi en qu¨esti., com succeeix amb aquest treball de la Nazaret Gallego Aguilera, a més de ser nou proporciona novetats significatives, aporta avanços apreciables i formula hipòtesis de treball versemblants, aleshores podem considerar que estem d’enhorabona. \nSanta Maria de Besalú es va erigir al 977 com un establiment aquisgranenc vinculat a un castell comtal. Resultà, així, un exemple paradigmàtic de la promoció d’abadies i priorats canonicals per part dels llinatges aristocràtics que dominaven i gestionaven territoris i diòcesis en ambdues vessants dels Pirineus. La vila i la canònica ?inicialment de Sant Genís i Sant Miquel; en segona instància de Santa Maria? van pretendre obtenir la condició de seu episcopal. Aquesta es va assolir de manera efectiva l’any 1017. Malgrat tot, amb la mateixa rapidesa que s’aconseguí, fou privat d’aquest estatus. A l’any 1020 la catedral va ser degradada de nou a canònica i el bisbe titular fou desposseït de la titularitat específica, tot i que no de la seva condició indeleble. Després de la frustració de l’ambiciós projecte polític i eclesiàstic, un seguit d’esdeveniments van sumir al col·legi canonical en una greu indeterminació i inestabilitat durant les dècades centrals del segle XI. En aquell període una espessa boira va caure sobre els edificis religiosos del castrum de Besalú. De fet, fins ara no estàvem en condicions d’afermar quines construccions ocupaven aquell turó i quins individus o comunitats ocupaven cadascuna d’elles. Ara, però, algunes d’aquelles incògnites comencen a esvair-se a mercès d’una relectura meticulosa de la documentació i d’una oportuna exhumació arqueològica de la capçalera del temple, dirigida per Jordi Sagrera. \nAquesta recent descoberta posseeix un indiscutible interès per al coneixement de la primera arquitectura romànica catalana. Nazaret Gallego havia de proposar i raonar quina havia estat la identitat, cronologia, titularitats i horitzó cultural d’aquella fàbrica. Les interpretacions que planteja aquest treball capgiren les presumpcions que fins ara s’havia sostingut.\n\n
Este sitio web almacena datos como cookies para habilitar la funcionalidad necesaria del sitio, incluidos análisis y personalización. Puede cambiar su configuración en cualquier momento o aceptar la configuración predeterminada.
Las cookies necesarias ayudan a hacer una página web utilizable activando funciones básicas como la navegación en la página y el acceso a áreas seguras de la página web. La página web no puede funcionar adecuadamente sin estas cookies.
Personalización
Las cookies de personalización permiten a la página web recordar información que cambia la forma en que la página se comporta o el aspecto que tiene, como su idioma preferido o la región en la que usted se encuentra.
Análisis
Las cookies estadísticas ayudan a los propietarios de páginas web a comprender cómo interactúan los visitantes con las páginas web reuniendo y proporcionando información de forma anónima.
Marketing
Las cookies de marketing se utilizan para rastrear a los visitantes en las páginas web. La intención es mostrar anuncios relevantes y atractivos para el usuario individual, y por lo tanto, más valiosos para los editores y terceros anunciantes.