MARTINA, UN AMOR ETERN

"Martina, un amor etern" de Clotilde Martínez. "Per un moment li ha semblat que la prunera la mirava irònica. Se n'adona que ara les notícies colpeixen de forma diferent, entrellaçant sentiments, tristors, pèrdues i sensacions viscudes anteriorment, i ho fan de forma molt confusa. Les sent inexactes i amb una percepció marcada de debilitat i pèrdua de poder sobre els esdeveniments i persones de l'entorn. Ella i la seva joventut havien pogut amb tot, ho havien superat tot amb una fortalesa inèdita, prenent decisions sense dubtar. Ara, a la vellesa també pot, però es més lenta de reaccions, li requereix molt més esforç i paciència. La vida li passa a una velocitat inusitada, les hores tenen deu minuts i els anys se li escapen de dos en dos. Es com córrer una marató amb crosses per una via romana. Cansa, cansa molt, però no pot parar i descansar, perquè encara li queden un piló de coses per fer, un munt de sabers per aprendre, un feix de coneixements per explicar, un grapat de gent per conèixer i estimar, un reguitzell de vida per viure... La vida li resulta tan curta a la Martina..."