FUSTER I ELS MALLORQUINS. EL DEBAT IDENTITARI A LA MALLORCA

Els “feliços” anys seixanta i els primers setanta del segle passat comportaren no sols un canvi de model econòmic a Mallorca sinó un autèntic trasbals social, demogràfic, cultural, lingüístic,
ambiental i de mentalitat de grans dimensions. Tot això, més el teló de fons que representava l’obra de Joan Fuster i el reflex del mirall valencià, va provocar un interès inusitat entorn de la
qüestió identitària. La matèria es va canalitzar en nombrosos debats, que recollien temàtiques com ara la situació dels mallorquins en tant que poble, la seva relació amb el passat jueu i
musulmà o el model de llengua i l’estatus social que el català havia de tenir a la societat mallorquina. Són controvèrsies que podien semblar allunyades les unes de les altres però que, en el
fons, anaven clarament relacionades.