EPISTOLARI V-V

Setant-sis són les cartes que formen aquest corpus epistolar
Vallverdú-Viladot. A les quals ens ha semblat oportú d’afegir les
quatre —conservades— que Viladot va escriure per a l’Eloi, el fill de
Josep Vallverdú. La versió que estimo de les cartes és la publicada
a Agramunt sota el segell de Lo Pardal el 1972, conté vint-i-sis «poemes
» que segueixen aquest mateix patró, és a dir que cadascun
està format per una lletra de l’alfabet i la mateixa lletra invertida,
amb un mot mitger que les enllaça. Aquest volum fa pública la seva
faceta d’escriptors de cartes que caldrà afegir al gruix de gèneres i
formes que van conrear, en el benentès que es tracta d’un vessant
de la seva producció que no era del tot desconeguda, si més no
privadament, entre l’extensa xarxa d’amistats, comunes i no, que
van arribar a teixir els dos corresponsals; però sí que ho era per al
gran públic que ha seguit fidelment la seva obra i que ara trobarà
per primer cop una col·lecció de cartes de Vallverdú o de Viladot
amb les missives d’anada i les de tornada.