POST SCRIPTUM

«(...) No sé dir què m'ha empès a recórrer i ocupar els mateixos espais que, en unes altres coordenades de temps havien estat ocupat pel volum de milers i milers de persones, d'altres que no eren jo encara que ho fossin. Només puc dir que tenia necessitat de fer-ho. Amb aquestes fotografies deixo constància del meu viatge als espais de confinament i de l'extermini de tantes persones a les quals se les hi va negar aquesta condició, un viatge que he fet amb una actitud de recolliment interior i de màxim respecte». (Joan Ramell)



«Aquí, a Post scriptum, fotos i textos són símbols mancats d'un ro-res que és l'absència total, una absència escruixidora que no pot xisclar el seu horror des del silenci. Si de cas, nosaltres, mal instal·lats en el buit, intentem congregar aquests silencis i forats estremidors, carregar vicàriament una part infinitessimal de la gran culpa, de la culpa de pertànyer a una humanitat cruenta—i compartida i estimada». (Francesc Parcerisas, a l'epíleg del llibre)