PENSAMENTS DE BAT A BAT

Com a persona que m’agrada escriure poesia, intentaré exposar per què em sento amb la necessitat d’expressar sobre un paper les meves emocions, mitjançant l’escriptura.

La ment humana és el cervell en funcionament, és a dir, el conjunt de funcions de la ment es troben dintre el cervell i la consciència és un estat de la nostra ment que ens fa adonar-nos de tot el que passa en el nostre entorn.
La consciència és purament nostra, és a dir, és subjectiva, mai podem entrar a la consciència dels altres. Mitjançant la consciència podem pensar que pensem, i això només passa en els éssers humans.

En escriure les meves inspiracions expressades en poesia o prosa, gairebé sempre, ho faig amb fets reals. Considero que hi ha suficients històries entre nosaltres per haver-me’n d’inventar d’altres. Permeteu-me que recorri a una frase que vaig llegir fa molt temps: «L’home és l’únic ser capaç de crear ficció i creure-se-la. Però tots tenim la llibertat d’escriure i pensar el que ens vingui més de gust.»
Escriuré una altra frase que el meu sistema cognitiu fa que ara recordi: «És més important sentir-se lliure que ser-ho.»
La raó i l’emoció són pràcticament inseparables; la raó té la capacitat de controlar les emocions i les dues estan dintre la consciència, que és un estat de la ment humana.

Sobre la consciència, puc donar-vos un bon testimoniatge. A conseqüència d’un accident de trànsit, vaig estar quinze dies en un estat de coma profund, per tant, vaig perdre totalment l’estat de consciència. Per a mi aquells quinze dies de la meva vida no han existit mai, encara que el meu cervell estigués viu. El cervell és un òrgan tangible, però la consciència no ho és. Per què he explicat això? Perquè els estats de consciència i les emocions no es palpen ni es veuen, però sí que hi són, i gràcies a la consciència i les emocions, jo seguiré escrivint. (Jaume Baigual)