A finals de 1977 els veïns del Districte Cinquè de Barcelona troben per atzar una fusteria expropiada. Gràcies a una forta pressió, aconsegueixen que l Ajuntament els hi cedeixi, ja què hi volen fer una casa per als infants que fan molta vida al carrer. És l atzar que uneix aquest projecte d en Pitu Cunillera i gent del Raval amb un grup de joves d altres indrets que, sense por i fent-se seu el barri, construeixen plegats, l octubre de 1978, el primer Casal dels Infants i per als infants de Barcelona. L atzar buscat i desitjat pot transformar el món i la ciutat des del barri que havia estat sempre al marge. Aquest llibre és un homenatge a en Pitu, la Rocío i tota aquella gent que volia un Raval digne gràcies al Casal i a un Projecte Educatiu que fes costat als i les infants que alçaven el cap per mirar molt més lluny. És l agraïment a tantes companyes i companys que, al Casal dels Infants i a molts altres indrets del país, fan costat als i les infants que alcen la mirada. Enric Canet i Capeta. Nascut el 1957 al Baix Guinardó, barri de Barcelona. Ha viscut diversos temps a: Ca n Oriac de Sabadell, Les Arenes de Terrassa, a la banlieu est de París, al Sicap Dieuppeul de Dakar, a Can Serra de L Hospitalet, a la Mina de Sant Adrià del Besòs..., però està enamorat de Barcelona. En els darrers anys fa vida al Raval de Barcelona, però intenta escapar-se per l Alt Empordà i el Pallars Sobirà. L any 1972 entra en el món de l esplai, l escoltisme, els moviments juvenils i associatius. Des de 1992 forma part de l Equip del Casal dels Infants i s implica en el teixit comunitari del Raval, de Barcelona i del país. Va anar a escola als escolapis del carrer Diputació. Té la llicenciatura en Ciències Biològiques a la UAB i estudis de Filosofia i Teologia. Va fer un Màster de Polítiques Socials i Acció Comunitària a l IGOP i, ara, és Investigador-Doctorant del Departament d Història de la UB. Va fer de professor de primària i sobretot de ciències a secundària des de 1975 a 1999. Enamorat de la natura gràcies a la Biologia, però sobretot agraït a les persones que han fet i fan camí amb ell buscant el pregon que ho mou tot.
