ESQUERPES O BUCÒLIQUES

Esquerpes o bucòliques és un llibre de paisatges i sobre paisatges, situats en bona part a la terra natal de l’autor, el sud de Catalunya. La paraula bucòlica, que volia dir pastor de vaques, al·ludeix al gènere conreat pel poeta llatí Virgili on, en una natura ideal i urbanitzada, uns pastors intercanvien versos tot parlant dels seus amors, alegries i infortunis, sovint pertorbats pel batibull polític. El lloc plaent propicia en aparença una mena de catarsi, sintetitzada al beatus ille horacià i als consells del filòsof Thoreau, però en el nostre cas, per contra, és terra d’enorme feredat de mals averanys, atès tot allò que la fa esquerpa: la despersonalització associada al turisme de masses, el despoblament rural crònic, la irrupció sobtada del crim organitzat, el saqueig sense control dels recursos naturals, l’ocultació dels empesos a la marginació pels desequilibris socials, o simplement la degradació física per la vellesa.