FURS DE VALENCIA VIII

Els Furs de València, elaborats al llarg dels quatre segles que van del XIII al XVI, constitueixen el corpus principal del material legislatiu valencià i són, juntament amb els privilegis, l’instrument fonamental per al coneixement i l’estudi del dret al Regne de València. Aquestes compilacions legislatives contenen, en principi, els preceptes que s’acordaven en les corts del regne entre els tres braços o estaments clàssics de la societat (eclesiàstic, militar i reial) i el rei. Segons si eren acordats per unanimitat o no, eren anomenats furs (amb validesa universal) o actes de cort (amb validesa restringida als membres dels braços que ho havien acordat). Tanmateix, als Furs de València també s’hi troben alguns privilegis (expedits pel rei sense consentiment de la cort), un tipus de precepte legislatiu molt habitual durant els primers anys de la conquesta del regne. Els Furs de València van prendre forma l’any 1261, quan el rei Jaume I va jurar els Costums de la ciutat de València amb el nom de Furs i amb vigència a tot el regne. A aquests primers furs s’hi van anar addicionant, generalment de manera cronològica, els privilegis i els furs produïts a les corts posteriors fins que foren abolits pel Decret de Nova Planta. La present edició dels Furs de València està basada en l’edició sistemàtica que en va fer el notari Francesc Joan Pastor els anys 1547-1548, agrupant tots els furs en matèries segons l’esquema general dels furs de Jaume I. L’edició de Pastor constava de dos volums: un primer amb els furs classificats per matèries i un segon amb els extravagants, és a dir, els furs que no es corresponien amb cap de les matèries de l’esquema dels furs antics. Aquesta edició, d’onze volums, respecta la classificació bipartida entre els furs generals (volums I-VIII), editats per Germà Colón i Arcadi Garcia, i els extravagants (volums X-XI), editats per Germà Colón i Vicent Garcia Edo. El novè volum conté un estudi jurídico-històric i un estudi filològic de l’obra a càrrec d’aquests dos estudiosos que ajuden a entendre el valor d’aquesta compilació de preceptes legislatius, una de les fonts indispensables per a l’estudi del dret medieval al nostre país.