Llibres, mestres i sermons presenta una tria de textos de Francesc Eiximenis, un dels escriptors medievals més influents de la baixa Edat Mitjana. Els textos, seleccionats pels professors David Guixeras i Xavier Renedo, curadors del volum, estan distribuïts temàticament en quatre grans capítols, amb sengles introduccions. Aquest volum no pretén ser una antologia general de tota l’obra eiximeniana, que inclouria una enorme diversitat de temes, sinó que té el propòsit d’oferir una selecció de textos acompanyada de les eines necessàries (per mitjà d’introduccions i comentaris) que permetin al lector d’aprofundir en el pensament del menoret gironí sobre dues qüestions que continuen ben vigents avui dia: l’educació i la cultura. Els textos recollits en l’antologia procedeixen de gairebé tota l’obra eiximeniana, que és molt àmplia i diversa. Hi trobem textos dels quatre llibres que escrigué del Crestià (1379-1386), una obra de naturalesa enciclopèdica concebuda com a introducció als principis del cristianisme per a laics: el Primer del Crestià (1381), que introdueix el lector en les pràctiques i creences de la religió cristiana, diferenciant-les de les de pagans, heretges i infidels; el Segon del Crestià (1383), que tracta de les temptacions; el Terç del Crestià (1384), que explica la qüestió del mal i del pecat, i els dos volums del Dotzè del Crestià (1386), que versen sobre els principis que han de regir el govern de les ciutats i de les comunitats. També s’hi inclouen textos del Regiment de la cosa pública (1383), un opuscle de contingut polític que avança moltes de les idees que Eiximenis acabarà desenvolupant en el Dotzè; de la seva obra més llegida i traduïda, el Llibre dels àngels (1392), un tractat d’angelologia destinat a estendre el culte i el coneixement dels àngels, i a divulgar punts fonamentals de la moral i de la fe cristianes, a partir de la comparació de les diverses classes d’àngels amb categories d’oficis mundans; del Llibre de les dones (1396), que conté un regiment de vida ideal per a les diverses condicions possibles de la dona (infanta, donzella, casada, vídua o religiosa) i una mena de catecisme destinat al públic femení. Finalment, l’antologia recull certs passatges de la darrera gran obra del menoret gironí, la Vita Christi (1403), una vida de Crist en què es combinen escenes de caire popular i afectiu amb passatges en què es discuteixen qüestions teològiques. Els curadors de l’antologia n’han agrupat els textos en quatre grans blocs temàtics, per tal d’oferir una panoràmica més completa del pensament d’Eiximenis sobre cada aspecte. En el primer capítol (Del paradís a les ciutats) es presenta la seva concepció de la saviesa, els mètodes per adquirir-la i l’important paper que, segons ell, exercien les ciutats com a centres d’irradiació de coneixements. En el segon (L’educació a la llar) s’han recollit els principis que havien de presidir l’educació dels fills i de les filles en l’àmbit familiar. En el tercer (Educació i societat) es pot llegir el que es podria anomenar el pla d’estudis i de lectures que Eiximenis proposava per a la societat del seu temps, un pla en què destaca la importància que el menoret gironí donava a l’aprenentatge i a la pràctica de la lectura fins i tot per part de les dones. En el quart i darrer capítol (L’educació a l’escola) penetrem a les aules de les escoles medievals per repassar les observacions eiximenianes sobre la figura del mestre, sobre el paper de l’oralitat i del lleure en el sistema pedagògic i sobre el règim de vida ideal per estudiar i aprendre. Aquesta antologia de l’obra eiximeniana, que presenta una selecció molt acurada de textos i àmplies introduccions a cadascun dels temes, ofereix les eines necessàries perquè el lector actual pugui accedir als textos i a les idees sobre l’educació i la cultura d’aquest escriptor medieval tan influent del nostre país.
