PER LA SUPERFICIE INCERTA

El científic que se n’adona de com la Terra reduïx la seua velocitat de rotació; la distribuïdora de periòdics gratuïts a la boca del suburbà que ja no pot més; el president de la companyia que interromp una partida en línia; el comercial de merceria que creu haver fet negoci; el metòdic de l’orde que creu que comença un altre dia rutinari: vides de personatges diversos, els projectes dels quals, allò aparentment previsible, s’escaparà per les escletxes de la materialitat perquè, allò que coneguem com a realitat, no obeïx a cap mecànica: ni la newtoniana, ni la relativista ni la quàntica.
Mark Rothko entenia que en l’obra d’art convergia tot un conjunt d’emocions: tragèdia, romanticisme, sensualitat, tensió, ironia, enginy i joc, l’efímer i la sort i, l’esperança. D’alguna manera, el llibre «Per la superfície incerta» és deutor de dita concepció. De fet, en el present volum, Josep Martí ha aplegat tot un conjunt de relats que s’agrupen en els primers quatre àmbits proposats pel gran representant de l’expressionisme abstracte nord-americà.