JOVE DE POMPEIA, LA

Lucil·la Atília, una noia òrfena de Pompeia, és obligada a cercar un nou destí lluny de casa seva, enrunada a causa de l’erupció de l volcà Vesuvi, l’agost de l’any 79. La peripècia vital la condueix des de Pompeia a Choris, probablementl’a ctual Castell del Remei (terme de Penelles), on col·labora decisivament en la conformació de la finca destinada a ser el cor d’un districte rural situat al territori central de la plana d’Urgell, entre les ciutats de Tàrrega i Balaguer.Filla de família benestant, rep una acurada educació i viu en diverses ciutats, on entra en relació amb l’elit social, cultural i militar. Fruit del coneixement adquirit, té empatia i bon tracte vers l’altri, imprescindible per co nviure amb la idiosincràsia de la gent de província, com el descendent del grup social autòctoniberoilerget. Una dona lliure romana com ella es troba sovint immersa en situació de conflicte interior en territori desconegut, incògnit i allunyat del principal centre de decisió, Tàrraco (Tarragona). Aquesta obra, basada en personatges i circumstàncies històriques, ha de formar part d’una trilogia. Ens aproxima al descobriment d’una fundació romana esdevinguda torre i quadramedieval (terme de Torre de n’Eral) i, segles després, important hisenda de la notable família de la burgesia catalana, els Girona.

Una creació que perviu al llarg de 2000 anys i es converteixen un c as gairebé únic en la història agrària de la plana d’Urgell,la terra de Lleida i Catalunya.