DARRERA PARAULA?, LA

Hauria de morir un dictador perquè l’experiència viscuda per Bartomeu Mestre (1914-1996) durant la Guerra Civil fos, finalment, publicada. L’autor, un jove metge que just havia començat
el servei militar a Palma, visqué en primera persona l’aixecament militar i l’inici d’uns dies d’incertesa que mostraren la pitjor cara de l’ésser humà. La darrera paraula? és la memòria viva i realista d’uns anys salvatges; una crònica calidoscòpica de la barbàrie a partir de personatges autèntics i escenaris que, encara ara, ens resulten molt familiars. Amb precisió quirúrgica, Mestre reviuria el record ombrívol de l’exaltació i el fanatisme, dels afusellaments i els cementiris improvisats; caires punyents que van fer que el 1970 el Ministeri d’Informació i Turisme prohibís l’edició del llibre.
Publicada en una única edició en castellà el 1976 –i, des d’aleshores, reivindicada amb insistència per investigadors i historiadors–, redescobrim el seu profund transfons humanista amb aquesta primera traducció al català; una edició que inclou un estudi preliminar sobre Bartomeu Mestre i un llibre marcat a foc per l’enigmàtic interrogant del seu títol. Quina és, doncs, la darrera paraula? La que defineix el sentit que volem donar a les nostres vides? La que roda clau a l’existència?