QUE MAI ET VAIG DIR, EL

Es difícil definir què teniu entre les mans. Poesia? Sí. Microrelats? També. Píndoles autobiogràfiques? També, també, sí. I moltes altres coses. De fet, potser EQMEVD és una antologia d’una obra no escrita fins ara però assajada molts cops, continguda, destil·lada fins a ser digna de ser continguda al pot petit.

Si coneixeu l’autora, la retrobareu. És ella, transmutada en la seva experiència. La reconeixereu en les referències, en les expressions, en la frase lapidària deixada per allà, en la calidesa, en l’insomni de les cinc del matí, en aquesta constant necessitat d’aturar-se mentre camina i sense deixar ben bé de caminar, en la recerca de la imatge precisa, de la paraula justa, de la seva manera de dir i d’escriure les coses.

Si la descobriu amb aquest volum, deixeu-vos endur. Deixeu que us agafi la mà i que se us emporti a fer un tomb. Recorrereu mig món —amb les seves llengües, els seus vins i les seves menges—, us explicaran a cau d’orella coses de fa dos segons i coses eternes, i mentre us sembli que us està parlant de la seva vida, us n’adonareu que també està parlant de la vostra, perquè de fet, EQMEVD és la vida destil·lada.