Aquest és un llibre heterodox tant en el seu contingut com en la seva genealogia. La tasca feta per Jane Jacobs, que va veure la llum ara fa més de seixanta anys amb Mort i vida a les grans ciutats, és un dels exercicis més importants de llibertat intel lectual, de desafiament al pensament hegemònic i d imaginació política arrelada a la realitat. Probablement això fa que no hagi perdut pas la seva vigència. Tot qüestionant les bases ideològiques, materials, institucionals i polítiques sobre les que s han planificat, organitzat i construit les ciutats contemporànies, Jacobs fa una irònica radiografia de l arquitectura del poder urbà. Unes urbs pensades per excloure la vida quotidiana i les necessitats de la majoria de la gent, uniformitzant i destruint la diversitat (social, d usos, comercial...) i amb centres i processos de presa de decisions sense la gent del territori. Per contra, fa una apologia de la densitat urbana, dels carrers com a espai segur, de l arrelament, dels barris i de la cura comunitària. Amb tot això, una de les característiques més valuoses d aquesta obra és el mètode amb el qual es va escriure. Jacobs ho va fer des de la posició d una veïna, activista de base, que mai va voler semblar una altra cosa. I ho va fer sense intentar emular els mètodes acadèmics, sinó fent valdre el coneixement expert de la mateixa gent que habita els carrers. Un text irreverent i radical, però també clar i pragmàtic en les seves propostes, imprescindible per repensar i refer les ciutats avui dia. JANE JACOBS (1916-2006). Nascuda a Scranton (Pennsilvània), va arribar a Nova York el 1935. Pluriocupada, dos fets marcarien la seva trajectòria: la vida al Greenwich Village de Manhattan (la bigarrada trama urbana del qual contrastava amb la quadrícula novaiorquesa) i la feina com a periodista freelance als barris obrers de la ciutat. Després d accedir a la Columbia University School of General Studies, va treballar a Iron Age i el 1944 a Amerika, revista en rus del Departament d Estat. Acusada de comunista (quelcom que sempre va negar) durant la caça de bruixes maccarthista, va presentar una carta de renúncia denunciant la hipocresia governamental. Des del 1951, la seva confrontació amb l ideòleg de l urbanisme novaiorquès Robert Moses i la seva feina periodística a Architectural Forum o Fortune, desenvolupa una tasca crítica en la qual teoria i pràctica són inseparables. Va abandonar els Estats Units després de patir un arrest el 1968 i va decidir no tornar en protesta contra la guerra del Vietnam.
