ESTOICS I ESCÈPTICS

Estoics i escèptics (1913) és un text clàssic en la història de la filosofia hel·lenística que va obrir el debat sobre les fonts estoiques del pensament de Pau de Tars i els inicis del cristianisme. Edwyn Bevan va negar el vincle entre l’escepticisme grec i la tradició hindú i mostrà com, malgrat que el triomf de les idees cristianes resultà fatal per al món clàssic, el providencialisme hel·lenístic i en especial el concepte estoic de kathekonta (les coses apropiades o els deures) empeltaren la cosmovisió cristiana.
A aquestes demandes els estoics i els epicuris hi donaren resposta des de diferents angles, però tenint sempre com a objectiu la consecució de la impertorbabilitat pròpia del savi, l'ataraxia.
Robert Hicks analitza minuciosament aquests sistemes partint dels textos que ens han arribat fins avui, donant una visió de la filosofia hel·lenística on també hi és inclòs l'escepticisme i la seva dissolució posterior en l'eclecticisme.