AMÀLIA ALEGRE I LA REVOLTA DE LES DONES

Barcelona, gener de 1918 «A les deu, al carrer de l Om, una tal Amàlia Alegre fixà a una paret una al locució manuscrita invitant les dones de la barriada de les Drassanes a anar en manifestació ordenada a protestar de l encariment de les subsistències». [La Veu de Catalunya] Així és com alguns dels diaris de l època relaten l inici de la Revolta de subsistències del gener de 1918, una mobilització espontània i popular, liderada exclusivament per dones que van sortir a lluitar pel manteniment de la vida. Els diaris descriuen l Amàlia Alegre com la iniciadora de la protesta quan penja un cartell al carrer de l Om convocant les dones a manifestar-se per l encariment de les subsistències. Aquest és l inici d una mobilització que durarà gairebé tres setmanes, en les quals milers de dones sortiran a manifestar-se als carrers de Barcelona, i de la qual els homes seran exclosos. Durant la protesta, més de 28.000 obreres faran vaga i més de 285 fàbriques hauran de tancar. Finalment, el govern proclamarà l estat de guerra, però les dones aconseguiran la rebaixa de les subsistències. La revolta de les dones de 1918 és una mobilització singular i rellevant, pel fet que una acció col lectiva femenina, d apoderament, serà capaç de posar en dificultats l Estat. «Amàlia Alegre encén la Rosa de foc » Aquest era el títol de l article on vam descobrir l abast de la Revolta de les dones de 1918 i el paper que la nostra besàvia va tenir com a iniciadora de la protesta. De sobte, tot el que ens havien explicat començava a prendre forma. Atretes per la història, ens vam endinsar de ple en el gener de 1918, fent una crònica detallada dels fets de la Revolta de les dones i cercant la implicació de l Amàlia en aquesta. La recerca ens ha permès reconstruir la història familiar, però també ens ha permès aprofundir en una part de la història de Barcelona que té els seus orígens al Raval. Històries de la gent, de lluites per la vida, on les dones han estat plenament protagonistes, i també històries silenciades a les quals cal posar llum per recordar-les i agrair-les. -Carmen Jiménez Guillamón i Imma Guillamón Chalé