«Brossa no crea; tria», diu Roger Bernat. I, efectivament, Brossa treballa amb poemes esparsos, frases, idees anotades en els marges, retalls de premsa, obres teatrals i parateatrals: «cada nova classificació produeix un nou llibre». Poesia Brossa mostra, a través de publicacions, investigacions plàstiques, teatre, cinema, música i gestos dels quals va ser pioner, que la seva obra juga a trencar les convencions i els límits entre disciplines.
La publicació s’ha estructurat en forma de glossari, seguint l’ordre alfabètic, i s’ha construït amb nombroses aportacions. Inclou obres de tres artistes que van ser contemporanis a Brossa: Marcel Mariën, Nicanor Parra i Ian Hamilton-Finlay, amb qui s’estableixen múltiples paral·lelismes. Teresa Grandas i Pedro G. Romero, comissaris de l’exposició, hi col·laboren amb els seus assajos, i Roger Bernat, Isabel de Naverán i María Salgado hi escriuen les seves personals definicions de diversos termes brossians. Llorenç Mas, per la seva banda, hi ha fet una anàlisi a partir del curt No compteu amb els dits (1967) de Pere Portabella, per explicar com treballava el poeta i què l’inspirava. I, en format de petits quaderns, s’hi han afegit obres de Brossa com ara Oda a Joan Miró, Novel·la i Barcelona per Brossa (aquesta última amb fotos de Colita).
