250 anys despre´s que Franc¸a arrabasse´s la independe`ncia de Co`rsega, un grapat de poetes fidels a la seva llengua han estat capac¸os, en una mena de Renaixenc¸a (Riacquistu), d’incorporar la poesia corsa a la modernitat. Entre aquests: Ghjacumu Fusina, que es va consolidar aviat com la figura indiscutible de la li´rica, la llengua i la universitat, amb poemes musicats molt populars; Pasquale Ottavi, poeta, narrador, pedagog i lingu¨ista; Francescu Micheli Durazzo, professor, poeta i traductor dedicat a la projeccio´ de la literatura corsa me´s enlla` de les seves fronteres; Patrizia Gattaceca, cantant de renom, actriu i pedagoga, i Stefanu Cesari, atent a tot el que s’escriu arreu i en el que la poesia corsa s’afirma amb tota la viole`ncia de la modernitat. Cap d’ells, pero`, ha renunciat a donar substa`ncia a una percepcio´ singular del mo´n ni ha seguit les este`rils errades dels menyspreadors del lirisme. Mediterranis, llatins, illencs, canten amb una malenconia elegi´aca i amb una energia combativa un mo´n en rui¨nes, pobles deserts, cares inoblidables, l’amor i la mort com una fe, aixi´ i tot, en el ressorgiment de la vida.
