NEANDERTHAL O LA POÈTICA DEL FRAGMENT

Una possible manera de submergir-se en la bellesa és per la via inventiva: no detenir-se només en la contemplació de la bellesa existent (natural o creada pels homes), sinó imaginar-la, creant una bellesa nova a partir de zero, en un món fet a mida, real i sorprenent —o, com en van dir alguns grans clàssics del segle XX, supra-real—.

Alexandre Tornabell és un d’aquests fabricants de bellesa, com Escher, com Miró, com Chagall, com Breton o Maiakovski. Ho veiem en les seves escultures, en els seus llibres d’art, en els seus poemes.


Francesc Parcerisas

Neanderthal o La poètica del fragment, d’Alexandre Tornabell, és un llibre que aplega els dos extrems que tota poesia rigorosa reïx sempre a conciliar: la bellesa i la veritat. I el primer aspecte que en vull destacar és que, malgrat que l’obra no s’esplaia a donar gaires detalls sobre l’home que l’ha escrita, curiosament ens en proporciona una semblança intel·lectual i moral de primer ordre.

Jordi Llavina