FOCS IGNÍFUGS. ELS

Prova d existència de vida, en deia Leonard Cohen, de la poesia. I que, si cremem bé, n és la cendra. Si és així, si els éssers som flames enceses fins a la consumpció, quina mena de combustions les nodreixen? Els focs ignífugs, respon Porcar, que en aquest seu novè llibre de poemes canvia de rumb i ens convida a un viatge ple de caliu i reflexió serena. I ho fa entre dues planes, la de Vic i la de Castelló, i entre les seves muntanyes o, com diu el poeta, entre sotabosc i aiguamoll, on el foc és l element, primigeni i conductor de meditacions sobre el pas del temps i la condició humana, amb singulars visions de la natura i de relacions amb persones estimades que, amb un llenguatge clar i precís, fan que cada poema cremi per si sol i avanci com una torxa en la fosca.