Punyent i rigorós, aquest assaig traça la gènesi, la consolidació i les conseqüències del concepte de postmodernitat. Un recorregut intel lectual apassionant que arrenca els anys trenta del segle XX a l àmbit hispànic, continua amb els canvis de significat i d ús del terme a finals de la dècada de 1970, quan es popularitza, i culmina amb els debats dels anys noranta. L autor, un dels pensadors marxistes contemporanis més rellevants, ens ofereix una anàlisi històrica sobre els orígens de la postmodernitat. D on prové la idea? Qui va ser el primer a concebre-la?, i a desenvolupar-la? Com han canviat els seus significats? A quins interessos serveix? Què passa amb l art, el temps i la política en l era de l espectacle? Què ha acabat?, i què ha començat? Aquestes són les preguntes que es responen a Els orígens de la postmodernitat. Perry Anderson (Londres, 1938) és historiador i assagista. Especialista en història intel lectual, ha estat professor a la Universitat de Califòrnia (UCLA) i editor de la New Left Review, revista acadèmica d arrel marxista anglosaxona. Ha escrit, entre d altres, Passages from Antiquity to Feudalism (1974), Lineages of the Absolutist State (1974), Considerations on Western Marxism (1976), Arguments within English Marxism (1980), In the Tracks of Historical Materialism: The Wellek Library Lectures (1983), A Zone of Engagement (1992), The Origins of Postmodernity (1998), Spectrum: From Right to Left in the World of Ideas (2005), The H-Word: The Peripeteia of Hegemony (2017) i The Antinomies of Antonio Gramsci (2017). Les seves obres s han publicat en més d una vintena de llengües. Aquest és el seu primer llibre traduït al català.