FLEXIONAR LA DIFERÈNCIA SEXUAL AMB ELS COSSOS

Des dels anys setanta del segle XX, la creació i el pensament especialment el vinculat als estudis feministes han provat de copsar la corporalitat i la sexualitat en els textos literaris. Invertint l objecte d anàlisi i dialogant amb les obres de Jacques Derrida i Hélène Cixous, aquest assaig indaga de quina manera, en la dansa, els cossos queden travessats per una escriptura la coreografia que flexiona la seva diferència sexual. L autor se centra en l obra de la ballarina modernista Loïe Fuller, que desconstrueix les nocions de presència, unicitat i veritat en què es fonamenta el règim identitari modernista i, mitjançant l ús del vestuari i d elements lumínics i escenogràfics, es fusiona amb l espai i aconsegueix que es confonguin natura i tècnica, llum i matèria. A diferència d altres ballarines de l època més conegudes, com Isadora Duncan o Ruth Saint Denis, Fuller posa en marxa una escriptura coreogràfica que trastoca la definició dels cossos de les dones, qüestiona l essencialisme majoritari en l escena moderna i ofereix un model coreopolític de lectura i d escriptura vàlid també per a la dansa d avui dia.