PERSPECTIVA INFINITA, LA

Els textos d'aquest llibre intenten fabular partint del món caòtic definit per una considerable munió de pel.lícules. És el cinema com excusa per navegar per mil i un temes estimats o interessants, suggerir realitats possibles, davallar a poètiques impossibles, fugir del cinema per tornar-hi cíclicament, orquestrar propostes que es configuren al voltant d'una diversitat d'anotacions (petites realitats) escampades en diverses pel.lícules... En fi, el cinema com a eix central i com a decorat. Com ja sabem, les cireres duen a d'altres cireres. Més o menys, aquestes eren les intencions que van anar definint una sèrie de textos, finalment foren setze, sota el títol genèric de .
També hi he incorporat d'altres textos, un xic rars d'anàlisi cinematogràfica, gens convencionals: Pasolini, què tenen en comú i <2001: una odisea del espacio>?, els Delvaux (cinema i pintura), i una escultura de Vladimir Tatlin, la mítica ciutat cinematogràfica d'Anarene i la real d'Archer... Són també . I, principalment uns textos sobre tres persones properes, molt properes, que han estat per a mi rellevants, fars culturals i cinematogràfics.

Anant més enllà, podríem acceptar que en aquests textos el cinema és una mena de Macguffin. Aquell element argumental propi de les pel.lícules de Hitchcock que fa avançar el relat narratiu (del text) cap on l'autor ha decidit que és el seu motiu principal: certs referents culturals (temes o persones) que han impregnat la seva vida.