CARTES DES DEL MEU MOLÍ

Cartes des del meu molí, d’Alphonse Daudet, es publicà en forma de llibre el 1869, després haver aparegut en alguns diaris parisencs. La majoria dels episodis que s’hi relaten estan extrets de la vida de l’autor a Provença, a Algèria i a Ajaccio. Aquests contes traspuen les seves impressions i els seus records, les seves emocions i els seus somnis, que dibuixa amb una pinzellada agredolça, a voltes irònica, i sempre modelada pels seus orígens provençals. Provença és el centre de la seva inspiració més poètica. Daudet n’evoca el paisatge i les tradicions, amb nostàlgia i tendra ironia, davant un temps que veu desaparèixer sota les lluentors d’una França moderna. Refugiat en aquest molí literari i envoltat de la llum del paisatge provençal que ho inunda tot, l’escriptor
s’afanya per transmetre’ns la seva visió del món amb tota una gamma de sensacions, que basculen entre la veritat i la fantasia de l’observador, en un joc subtil d’equilibris entre la realitat i la imaginació, la qual cosa li atorga una gran riquesa emocional i mostra un talent narratiu que, en tant que clàssic, no envelleix mai.