L’obra de Jesús Moncada ha estat qualificada per la crítica literària com el mite de Mequinensa. La seva primera novel·la, Camí de sirga (1988), retrata cent anys de la història de la seva vila natal, negada per un pantà. De fet, tota la vila n’és la coautora. L’escriptor, que tenia la curiositat de l’antropòleg, de l’etnògraf i també de l’historiador no parava d’apuntar les històries dels vells llaüters, calafats i miners i, a més, hi tenia un lligam especial: “Assegut vora els jugadors, observava, escoltava i aprenia amb avidesa no solament els secrets del joc, [?...] sinó alguna cosa més amagada, un solatge vilatà vell com els rius, present en les figures congregades al voltant d’una taula amb el pretext d’unes cartes”. L’observador i testimoni que pertany a la comunitat, Moncada escriu una intrahistòria mítica i culta de la seva vila condemnada a mort que pot ser llegida com la memòria interior, emocional i moral del temps i, com a tal, el que ens ofereix no és només literatura de primera qualitat sinó una veritable referència que va articular primera vegada la història desconeguda d’una vila de minaires i de navegants, d’un port fluvial de la Franja oriental d’Aragó catalanoparlant, o sigui, la història de la qual no se n’havia parlat, perquè era la història de la “no-Espanya” que es transmetia en una llengua incomprensible per al gran públic, que va quedar fora de tots els esquemes de socialització i d’adoctrinament de l’època. Un lloc de memòria literari especial. El present llibre és fruit de la recerca de l’obra de Moncada, la historiografia de la vila i l’Arxiu de la família Moncada, que intenta detectar Jesús Moncada en el triangle entre Història, Memòria i Mite.
