El novè volum de les Obres completes de Francesc de B. Moll conté, d’una banda, un dels treballs de l’estudiós menorquí relacionat amb la seva obra lexicogràfica i, d’una altra, un conjunt de recensions, en general breus, que veieren la llum, entre el 1923 i el 1948, en destacades revistes de lingüística i de romanística de l’època.
La primera part reprodueix la segona edició del Vocabulari mallorquí-castellà amb inclusió de les paraules típiques de Menorca i Eivissa. Obra de gran interès lingüístic, es publicà originalment l’any 1965 i, en segona edició, el 1990. Congrega, amb el seu equivalent castellà, uns 30.000 mots usats a les Illes Balears. L’autor opta, en el títol, pel terme “mallorquí”, atesa l’artificiositat que suposa la denominació “parla balear”. El Vocabulari —de fet, un petit diccionari bilingüe— distingeix, per un costat, els mots que són comuns a totes les
illes i, per l’altre, mitjançant l’ús d’uns determinats símbols que els precedeixen, els mots propis de Menorca i d’Eivissa. A més, també s’assenyalen els termes que, malgrat que no s’usen amb freqüència en la llengua oral, són prou generals en els escrits literaris. Tot plegat configura l’aplec alfabètic de l’obra.
La segona part reuneix més d’un centenar de ressenyes bibliogràfiques, juntament amb altres textos complementaris, que Moll publicà en les pàgines del Bolletí del diccionari de la llengua catalana (1923-1936), l’Anuari de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura (1929-1932), la Revista de Filología Espanyola (1941-1942) i els Estudis Romànics (1947-1948).
