PEDAGOGIA DE L'OPRIMIT

En un sistema de dominació en què la majoria de les persones que sostenen el món precisament són les que menys disposen del poder de la paraula, d'alçar-se amb veu pròpia i de la capacitat de decisió sobre les seves vides, ¿l'educació pot ser una pràctica per a l'emancipació?



Actualment, l'educació serveix els interessos dels més poderosos, és una eina per mantenir l'ordre i la desigualtat social. Negant el dret al coneixement i enfocant-lo de manera unidireccional, tractant les persones com a recipients passius i deslligant la pràctica educativa de la realitat material més propera i vivencial, es creen subjectes modelables, acrítics i sense capacitat per entendre el món que els envolta. D'aquesta manera, l'opressió es fa invisible i es naturalitza l'explotació.



A Pedagogia de l'oprimit, basat en la seva pròpia experiència en cursos d'alfabetització al seu Brasil natal, Freire exposa la necessitat, per a l'oprimit, de lluitar per recuperar la paraula, per prendre-la dels qui la monopolitzen i la neguen a la resta. Aquest és el seu aprenentatge, el primer pas cap a l'emancipació.



Com altres grans pedagogs, Freire recorda que projecte educatiu i projecte social són indestriables. Segons ell, l'objectiu de qui educa és cooperar amb les persones oprimides perquè puguin adquirir consciència de la seva posició al món, i buscar amb elles els mitjans per transformar la realitat. Escrit a l'exili a Xile el 1968, s'ha convertit en un clàssic de la pedagogia crítica arreu del món.