SIBIL·LA

La força dels missatges de les antigues profetesses, encara molt populars al món tardoromà, va ser utilitzada pel primer cristianisme per a justificar l’adveniment de Jesús i convèncer nous creients, i és així com l’oracle de la Sibil·la eritrea va passar dels sermons públics per al convenciment de pagans i heretges al disseny de la litúrgia en temps carolingis. La substitució de la tradició hispànica pel nou ritual religiós i ordre polític, el projecte imperial de Carlemany, va ser especialment contundent al bisbat d’Urgell i la resta de bisbats catalans annexionats a Narbona. Com un efecte col·lateral, els versos de la Sibil·la emergien de la profunditat dels temps subratllats amb música, i van anar prenent protagonisme en la missa de la vetlla de Nadal. Els canvis en el disseny de la missa al segle XVI no van evitar que el missatge atàvic de la Sibil·la sobrevisqués fins als nostres dies.
Segles després de la profecia, l’advertiment d’un moment de canvi la musicologia, la filologia, el sentit teològic, l’estudi històric o la interpretació antropològica: és una realitat polièdrica que es reinventa i es resisteix a desaparèixer, i atorga un profund sentit de misteri a la missa més important del món catòlic, fins i tot en un temps en què la religió no té cap gran impacte en la societat i bona part dels oients no són ni tan sols creients.